Angelika Kauffmann

Maria Anna Angelika/Angelica Katharina Kauffmann (October 30, 1741 November 5, 1807) was a Swiss-Austrian neo classical painter. Elle était fille d'un peintre, et s'exerça fort jeune à la peinture. Dès l'âge de 14 ans, avec sa famille, elle quitte ses Grisons natals pour se rendre à Milan où elle développe ses talents de peintre de portraits. Elle se rendit à Londres en 1766, où elle acquit une grande réputation, mais elle eut le malheur de se laisser abuser par un intrigant qui prenait le titre de comte de Horn, et qu'elle épousa. En 1781, elle repassa en Italie et y mit le sceau à sa réputation par plusieurs ouvrages très remarqués. Devenue veuve en 1784, elle y épousa le peintre vénitien Antonio Zucchi. Angelika Kauffmann (Coira, 30 ottobre 1741 Roma, 1º novembre 1807) è stata una pittrice svizzera, specializzata nella ritrattistica. Nutriva passione anche per le altre arti come la musica e il canto. Il padre pittore la iniziò alle belle arti, anche accompagnandola, ai fini di una più completa formazione, nel corso di viaggi in Italia, dove il suo talento si mise in mostra. In seguito si recò anche a Londra; fu l'unica donna fra i fondatori della Royal Academy. Fece parte della scuola d'incisori di Francesco Bartolozzi e fu sua collaboratrice in varie opere. Alla morte del consorte andò a vivere col secondo marito a Roma, dove morì nel 1807. Dipinse elettivamente scene mitologiche, classiche e di storia antica, nonché medievale oltre a soggetti agiografici, come Amore e Psiche, La madre dei Gracchi, L'incontro di Edgar ed Elfrida. Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann (Coira, Suïssa, 30 d'octubre del 1741 Roma, 1 de novembre del 1807) fou una pintora suïssa, especialitzada en la tècnica del retrat. Tot i que va excel·lí sobretot en l'art pictòric, Angelika demostrà també passió per les altres arts, com ara la música i el cant. El seu pare era un pintor que la va iniciar en les belles arts, fins i tot acompanyant-la a Itàlia a completar la seva formació artística i on el seu talent va aflorar. Tot seguit, Angelika es traslladà a Londres, on fou l'única dona entre els fundadors de la Royal Academy, tret de la pintora Mary Moser, que ho feu en combinació amb el seu pare, també pintor. Formà part de l'escola del gravador Francesco Bartolozzi i col·laborà amb ell en nombroses obres. A la mort del seu marit, marxà a viure a Roma amb el seu segon marit i on restà fins a morir-hi el 1807. En aquest període conegué i tractà el poeta i dramaturg Goethe durant el seu cèlebre Viatge a Itàlia; el savi de Weimar sentia per Angelika una franca estima i una profunda admiració, tal com pot deduir-se dels seus escrits.[1] En la seva obra hi apareixen nombroses escenes clàssiques i mitològiques, com és el el cas de La mare dels Gracs, Amor i Psiche o La trobada de Edgar i Elfrida.